Flor de Nit - el cabaret -
Flor de Nit - el cabaret -
Flor de Nit - el cabaret -
Flor de Nit - el cabaret -

Flor de Nit - el cabaret -

Versió de l’espectacle musical produït per Dagoll Dagom l’any 1992
Text de Manuel Vázquez Montalbán a partir d’una idea de Dagoll Dagom
Lletres addicionals de Joan Lluís Bozzo
Música d’Albert Guinovart

Direcció escènica Victor Alvaro
Direcció musical Xavier Torras
Coreografies Bealia Guerra

Rosa/Hortènsia Brusi Beth Rodergas / Ariadna Suñé
Quimet/Generals Lluís Canet
Reynals/Pons Jorge Velasco / Lluís Parera
Coloma/Remei Bealia Guerra / Marta Capel
Gran Thonet/Arrufat Frank Capdet / Marc Pujol
Mimí Gracia Fernández / Patricia Paisal
Paquito/Patrick/Madriles Joan Vázquez
Piano/Adelaida Xavier Torras / Håvard Enstad / Gerard Alonso
Saxo/Clarinet Victor Mirallas/Albert Abad / Albert Carrique
Violí Laura Marin / Sara Balasch / Anna Follia / Mireia Bartolí

Escenografia Victor AlGo
Il·luminació Quico Gutierrez (AAI)
Caracterització i vestuari Núria Llunell
Corsets Bibian Blue
Arranjaments Xavier Torras
Assistent de coreografia i coreografies addicionals Lluís Canet
Coaching vocal Joan Vázquez
Cap tècnic Oriol Rufach
Fotografies Clàudia Serrahima i Gataro
Disseny cartell Gataro
Disseny cartell d'època ¡Yepa!
Cessió piano Espaiart
Producció executiva Savina Figueras

Agraïments Teatre Obligatori

Producció Almeria Teatre
Un espectacle de Gataro

SINOPSI

Flor de nit és un cabaret del Paral·lel que reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i les noies d’alterne, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre l'exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
Sobre aquest fons històric, Flor de nit ens parla d’un triangle amorós a quatre bandes: Rosa, una de tantes noies obreres que intentaven fer-se un lloc a la faràndula, lluita per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet, un anarquista idealista sense sort, i Sebastià Reynals, etern voyeur, bon vivant, l’intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral·lel. I Coloma, promesa de Sebastià, juga l’ingrat paper d’haver d’acceptar el seu rol fora d’aquest joc, en una època en què tenir querida fins i tot aportava prestigi a ulls de certa classe social.
El cabaret Flor de Nit suposa tot un símbol del que va ser la vida noctàmbula de la Barcelona d’entreguerres i, alhora, constitueix una metàfora de la Rosa, la protagonista d’aquesta comèdia musical.

 

 

Espectacle Musical_Català

2014